Brigada Mixta

Al nostre amic i brigadista distingit Toni Cucarella, no li ha agradat la Fira de Xàtiva  d’enguany. I ho explica.  Des del BM hem de dir que estem totalment d’acord amb ell en allò que al PP  valencianero i cañi, això de la cultura, la del país i en general, els encén de borradura, i s’escalden com els xiquets. I amb la calor que ens està fent… Ja me direu!

La millor Fira d’aon?

Ai, la Fira de Xàtiva…! Quins temps aquells, abans de la devastadora i analfabètica russificació… Quines Fires! Tant com les hem criticades, i ara les enyorem. Perquè, vist el que hi ha ara, eren més plurals, més variades: de bon tros més democràtiques. Qui podia imaginar-se una ruïna con aquesta?…  La millor Fira d’aon?

Toni Mollà ja està per ací de bellnou i ens ha remitit  —de segur que per la influència del “colega” que té sobre el cap—  el primer sermó de la nova temporada.

Tant A Catalunya com a Espanya, l’esquerra i la dreta, per rivals que siguin o ho semblin, formen part d’un mateix imperialisme polític sempre suspicaç davant d’aquells agents socials amb autonomia de vol i de criteri. Aquesta desconfiança és la primera causa del desengany dels ciutadans més compromesos respecte a les formes tradicionals de participació política. En aquest sentit, la política requereix un replantejament radical del discurs i de la seva pràctica social i un debat serè sobre el valor del capital social del qual parla Robert Putnam com a font d’identitat personal i, al mateix temps, com a factor de dinamització socioeconòmica i cultural. Es tracta de discutir sobre un model d’organització ciutadana contraposat als ideals orteguians segons els quals l’Estat –espanyol o català, això ara tant és– ha de ser guia i motor de la nostra vida social.

Els companys brigadistes d’Esquerra Socialista ens remeten aquest article de Miguel Angel Rodriguez Arias.

El “olvidado” Decreto 335/1965, de 5 de febrero, de Franco, demuestra de manera definitiva el concreto origen, y la específica motivación de exaltación del golpismo, que llevó a que Franco ordenase el traslado del Museo del Ejército al Alcázar de Toledo que por aquel entonces fue técnicamente imposible de llevar a cabo. Continua llegint »

El meu amic i company brigadista Joan Garibo, malgrat la calor, continua passant enllaços al BM.  Com aquest.

Trona per les vesprades a la Calderona, però no plou.  Açò de l’estiu entre la calor i les mosques hi ha que vore com ens ompli de desfici. Aquest matí, amb un sol de justícia que pot fondre les pedres i els ploms del cervell, l’he passat pintant amb calç i blavet una bassa de reg de 120000 litres.  Quan em pose a regar, sempre pense que l’hauríem d’haver feta més gran per allò de no patir amb l’aigua. Però quan em pose a pintar-la, caguendena,  aquells paretons no s’acaben mai i la bassa em sembla una bestiesa. Com deia la Sara Montiel citant a Einstein: Todo es relativo.

Al que anàvem, en fer-se de nit i vindre la frescor he anat perdent les calors acumulades però no el desfici, i gràcies a la tècnica moderna i a “l’internet del portàtil”, m’he  posat a “navegar”  —qui ho havia de dir, en sec i des del secà— i m’he trobat amb aquesta interessant proposta de Taronjo al pica’m per estalviar diners i combatre la “Crisi”. Qui diu que en aquest maltret país nostre no hi ha iniciativa i talent?

En uns mesos cal començar a preparar els programes electorals.  No se si serà per la calor o pel desfici,  però la proposta de Taronjo pense que hauria de tenir-se en compte. O no?

A ESTALVIAR DINERS (Taronjo)

Saps quan vas al Mercadona, arribes a la caixa i has de deixar dos cervesses i una pizza carbonara per què quasi  no t’arriba ni per a pagar el paper higiènic? Doncs més o menys és així com es troba la Generalitat Valenciana que deu 9.642 milions d’euros i té només 1.754. És a dir  un fons de maniobra  negatiu de  prop de 8.000 milions… Y me llevo una, que diria el Bigotes. Continua llegint »