Fil dels
Apunts
Comentaris

estelles1

65 anys després del 15 de maig de 1948, quan prop de 750.000

palestins i palestines van començar el seu èxode, expulsats del seu lloc

en el món, els amos ho han volgut celebrar. I no alguns dels amos sinó totes i tots

els amos: els qui ens fan fora de casa, les que ens contracten sense contracte, els qui

ens neguen la sanitat, les que especulen amb drets bàsics, els qui

ens neguen qualsevol possibilitat de futur, les que ens torturen i

ens acusen falsament, els que ens malmeten la vida, les quer envien

robots pegadors a rebentar-nos el cap quan no els obeïm… És així

que els amos i les ames de sempre celebren la “naqba”, el dia de

la “destrucció” del poble palestí. Alhora que commemoren la

naqba”, però, se’n foten del nostre propi 15M, del de fa dos

anys, quan centenars de milers de persones van prendre les places i

espais públics d’aquest país i d’altres fartes de lladres i

xoriços, d’amos i d’ames… Continua llegint »

Share on Facebook

penas-2013_sanborns-02_amistad-internet

Share on Facebook

maria-albero

El músic Marià Albero es va morir el passat 12 de maig, després d’una greu malaltia detectada fa tres mesos. La seva carrera musical va començar amb la Nova Cançó, ‘quan va aportar les seves cançons plenes de força i de reivindicació en un EP editat l’any 1967 amb temes com ‘No volem esperar com abans’ o ‘Napalm’ i, sobretot, amb la creació del grup La Rondalla de la Costa, que va omplir d’aire nou ple d’imaginació el panorama de la música folk dels Països Catalans’, recorda la direcció del Tradicionàrius en una nota de condol…

(per llegir la notícia al vilaweb punxeu ací)

El cantante valenciano, al que Serrat dedicó ‘Per al meu amic’, falleció el domingo (el País)

El pasado domingo dia 12 de mayo fallecía el músico Marià Albero (Valencia, 1949) en la localidad de La Garrotxa, Sales de Llierca, donde había fijado su residencia desde hace años. Marià Albero fue una de las voces que desde Valencia se incorporaron al movimiento de la Nova Cançó siguiendo los pasos pioneros de Raimon, Maria del Carme Girau y Els 4 Z. Graba su primer disco con el sello Edigsa en 1967. En los locales de ensayo de la editora coincide con otro cantautor, Joan Manuel Serrat que prepara las canciones de su nueva grabación, Cançó de matinada y Paraules d’amor. Entre los dos cantantes se inicia una intensa amistad sellada con futuras aventuras editoriales, discográficas y encierros en el monasterio de Montserrat con el soporte anímico, entre otros, de una botella de coñac. Serrat dejará constancia de su amistad con la canción Per al meu amic, canto fraternal que le dedica al amigo y músico valenciano…

(per llegir la notícia completa a El País punxeu ací)

Share on Facebook

jardi-xambo-molla

(d’esquerra a dreta: Manolo Jardí, Rafa Xambó, i Toni Mollà)

Siguem clars: el model d’espai públic i, per tant, de radiotelevisió pública que hem conegut fins ara està en perill d’extinció. Hi concorren diversos factors polítics, econòmics i socioculturals (inclosos els tecnològics), però també certs models de (mala) gestió. Una mostra n’és l’actitud partidista del Partit Popular a l’actual RTVE i les cadenes autonòmiques sota el seu domini. Una altra, la pressió lobbista de la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (UTECA) contra el model de negoci dels operadors públics. Els interessos (informatius i econòmics) dels grups mediàtics de titularitat privada al sector audiovisual –des de PRISA al Grup Godó, Vocento o Unidad Editorial, posem per cas– tenen com a objectiu primer la consecució de beneficis. Al cap i a la fi, una empresa de comunicació és, per definició, una empresa…

(per llegir l’article complet punxeu ací)

http://paisvalenciaseglexxi.org/2013/05/14/el-valor-economic-de-la-televisio-publica/

Share on Facebook

Benvolgudes amigues i amics, hem passat unes setmanes un tant atabalats per fires del llibre i un infortuny personal que han condicionat col·lateralment el nostre BM, esperem recuperar poc a poc una certa normalitat i mantindre el tremp com sempre.

Fa unes setmanes vam penjar el videoclip “Citizen” (http://www.brigadamixta.com/?p=6900) de Rafel Arnal, rodat a El Caire i amb una excel·lent acollida per part dels nostres lectors, ara uns oferim dos videos sobre el rodatge —el making se’n diu— una mena de repor de com, amb quin equip i quines circumstancies el “cuinaren” la qual cosa us donarà una idea sempre ben interessant de com es fan aquestes coses.

embedded by Embedded Video

YouTube Direkt

embedded by Embedded Video

YouTube Direkt


Share on Facebook

Apunts anteriors »