Fil dels
Apunts
Comentaris

Ser mestre

xiquet_abac1

La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar. Com motivar un alumne que no té ganes de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar… Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent. És inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal. Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem vida. Per això, des de la més absoluta humilitat, volem demanar a tots els mestres i les mestres del País Valencià i d’arreu del món que visquen cada matí d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.

En 1911, els sindicalistes nordamericans del Workers of the World (IWW) (Sindicat de treballadors industrials del món) va publicar la imatge coneguda com “Piràmide del Sistema Capitalista” per explicar gràficament de que anava la cosa…

piramide-del-capitalismo

Continua llegint »

avatar8

rosabrines-1

La sala de cine estava de gom a gom. Joves, majors, pares amb els fills i el carro… La peli va durar quasi tres hores i vaig eixir del cine pensativa, sorpresa i amb un somriure irònic. Vaig gaudir del passeig per la Plaça de l’Ajuntament en silenci mentre l’amiga que m’acompanyava no parava de preguntar que m’havia semblat. Però necessitava un minut més per a contestar.  El cúmul de pensaments els havia d’ordenar. I al final vaig haver de respondre.

Per a començar, em sembla que històricament la pel·lícula arriba en el moment  adequat. Es a dir, en plena crisi econòmica, de sistema i de valors. També, en un moment en què  l’esquerra de les elits polítiques s’ha demostrat obsoleta com a alternativa política de futur…
Continua llegint »

mapa-lectors-bm

(Imatge: mapamundi de les entrades de gener de 2010, facilitat per ”Google  Analytics”)

Benvolguts brigadistes, lectors, amics i companys totes i tots:

El cap de sapadors de la BM,  JC Bayarri, ens ha passat les dades del darrer “Google  Analytics”, corresponent a gener  de 2010, on ens diu que continua pujant el nombre de visitants, així com la diversitat de procedències (99 “cities” d’arreu del món) i ens remarca que la ciutat “estrangera” d’on més visites rebem  continua sent  Madrid;  que la ciutat revelació d’aquest mes ha estat Amsterdam (18 visites); que des de “latafanera.cat”  ens entra el nombre més important de visites rebotades; i que l’article “Ser o estar bona” d’Albert Pla Nualart, ha estat el més visitat del mes…

Això és el que hi ha.

Des de la redacció del BM, amb la boca oberta d’agraïment, donem les gràcies i honorem als nostres fidels lectors de sempre  i, com no, saludem als nous amb honest orgull.

Salut a totes i tots.,

avui-ppcc …/…

«En primer lloc, cal felicitar a Hermes Comunicacions i als seus 120 socis actuals pel risc d’una operació com la de quedar-se el diari Avui en aquests moments difícils. El diari Avui, sorgit, com El Punt, fa dècades de l’accionariat popular, s’havia transformat en un diari importantíssim per la construcció nacional, però a la vegada tenia uns vicis estructurals i empresarials que només eren possibles de sostenir mitjançant el suport a fons perdut durant anys i anys de les institucions públiques. Perquè, cal reconèixer-ho, la nostra burgesia nacional havia estat incapaç, tal com se’ls va oferir a principis del primer tripartit, d’assolir-ne la responsabilitat empresarial i tirar-lo endavant».

(per llegir l’article complet, punxeu ací)

io-senyera1

La “Asociación Cultural Instituto Obrero” de València, amb motiu de la celebració del 73 aniversari de les primeres classes fetes a l’Institut, ha posat en marxa la seua nova pàgina Web, de la qual, feu l’acte de presentació ahir 2 de febrer, a la Societat Coral el Micalet.

(Per llegir la notícia completa punxeu ací)

molla6 El Cabanyal és l’última parada del tren abans d’arribar a l’estació central de València. Aquest barri és un antic poble urbanitzat sobre una trama paralálela a la mar, d’acord amb criteris ara anomenats bioclimàtics. El Cabanyal ha viscut sempre mirant la mar, però d’esquena a les institucions de la ciutat, que planificaven les seues inversions en zones més burgeses o més abellidores per a la cobdícia constructora…

(per continuar llegint  punxa ací)

BM al Cabanyal

BM al Cabanyal

Com no, diversos brigadistes van participar a la mani d’ahir al Cabanyal, i ens han fet arribar les seues fotos.  Mira per on hem  constatat, entre altres coses, la magnitud del fracàs escolar a la ciutat de València que, afecta a institucions com ara la policia local:  els seus portaveus,  posats a contar es maregen i es perden. Ahir contaren 3000 manifestants…

Encara resulta  més alarmant  el nivell dels “vespor” de “Canal 9” que sembla que quan s’acaben els dits de les mans ja no saben contar més i ho fan tot en un muntó…

Redèula quin personal!

mani-cabanyal

Mes fotos

Continua llegint »

cartel_mani013

L’any 2007 l’esquerra valenciana va perdre les eleccions autonòmiques molt abans coalicio_compromis3del 27 de maig, data en la qual es van celebrar. El lamentable espectacle que EUPV i BNV van oferir durant les negociacions per tancar un pacte de coalició va sumir molts dels seus simpatitzants en un estat d’incredulitat col•lectiva. El pacte que havia d’il•lusionar als votants d’esquerra del País Valencià fou, paradoxalment, allò que els acabà d’enfonsar: l’acord es tancà en fals, molt tard –a quatre mesos de les eleccions–, de mala gana i al bell mig d’un clima de discussió constant agrejat per acusacions i retrets de tota mena i en ambdues direccions. Continua llegint »

Apunts anteriors »