* «Les Pimes, micropimes i autònoms ja sabem que els cicles econòmics al
llarg de la història van repetint-se. Ja molts assumíem, davant del ritme frenètic que la societat i la economia dels darreres anys anava marcant,. Que açò podia passar. L’experiència és un grau però l’ésser humà sol desatendre la dels seus congèneres i no l’aprofita, l’orgull és mal conseller».
*«Ja veurem els cost social de l’atur i l’assistència a les persones dependents i el balanç global, que la factura sempre la paguem els mateixos».
*«Els diners no es crien en granges, ja estem desesperats de veure que com diu el refrany, els diners van als diners».
*«El problema dels autònoms i microempreses no es de solvència, és de liquiditat. Bé que l’estat deixe diners als bancs perque el sistema dels apessebrats funcione, però que ens avale als qui treballem, als qui rebem el justipreu del nostre propi esforç. La cultura del “pelotazo” ja sabem a on ens duu».
(per llegir l’article complet)CRISI SENSE TESI (24.II.2010)
Diuen que per parlar més d’una cosa no s’arregla abans. Però em dona la sensació que tant parlar de crisi i no sabem que és. Crisi.- f. Canvi considerable i sobtat d’una malaltia, // Fase greu que travessa la política, la industria, el comerç, etc… Bé ja ho sabem però no prou, es a dir; de la primera accepció ja veiem que estàvem malalts i que el canvi ha estat considerable, i de la segona estem en el etc. i suspensius. Anem a pams i tornem al títol, sense.- prep. Denota exclusió, mancança, privació absoluta. I tant que ens han exclòs, ¿però en què?, en la tesi.- f. Proposició o afirmació que un defensa. És clar que hem arribat ací, després de dos anys llargs de parlar de crisi. Però hem fet alguna cosa i les que s’han fet, s’han fet bé.
Les Pimes, micropimes i autònoms ja sabem que els cicles econòmics al llarg de la història van repetint-se. Ja molts assumíem, davant del ritme frenètic que la societat i la economia dels darreres anys anava marcant,. Que açò podia passar. L’experiència és un grau però l’ésser humà sol desatendre la dels seus congèneres i no l’aprofita, l’orgull és mal conseller.
Però més greu ens sembla que després de la fallida del sistema financer capitalista, no es prenga nota i es corregeixquen les coses que s’han fet mal. Més encara, estem cansats d’escenificacions mediàtiques del 20 + 1, dels 7 i del seguici de polítics i responsables institucionals que no encerten les passes a donar, ni cerquen solucions adequades o que almenys garantisquen un canvi de timó i sobretot que aquest siga en la direcció encertada.
No volem sentir parlar de plans de rescat, actius financers tòxics o deute públic del Tresor. El nostre Tresor ha costat molts anys d’estalviar i potser s’haja d’usar per a avalar els préstecs entre bancs (mercat interbancari). Però compte, el govern que administra amb criteri i preveu ingressos financers d’aquestes operacions de 35 M. per a 2008, de 900 M. per a 2009 i ja vorem el 2010.
Ja veurem els cost social de l’atur i l’assistència a les persones dependents i el balanç global, que la factura sempre la paguem els mateixos.
Fins ara a la societat no li interessava conèixer el funcionament de la borsa, que feien els especuladors financers, on estaven els paradisos fiscals o les comissions dels depredadors econòmics de tota classe. Ara i com que s’han jugat els diners dels estalviadors i del treball d’empreses i autònoms, ara sí volem saber-ho, amb claredat i sense confidencialitats bancàries. Açò serà motiu del final de la banca, no. La banca és necessària i continuarà sent-ho, almenys la banca que treballa bé, amb rigor i previsió. La espanyola en general n’és un exemple al món, amb l’ajut de la llavor del Banc d’Espanya. Gràcies.
Però un altre 20 N (2008) ens ha demostrat que la subhasta de 5.000 M d’euros fins a 500 M per banc per a injectar liquiditat als bancs, era un mal plantejament. Però s’ha hagut de fer per que es veiera quin era el problema. La desconfiança, però els diners no arriben als vertaders motors de creació de riquesa i valor afegit els empresaris, emprenedors i autònoms.
Volem saber si tenim hipotecat el futur. Si tenim futur i si és bo, clar. El venciment del deute públic acaba en 2012. La FAAF,. Fondo de adquisición de activos financieros que és? Ens afecta als productors de benestar?.
Nosaltres no entenem que el principi liberal de no intervenció, haja caigut, el lliure mercat ja veiem que no funciona. L’Estat intervé tard i ho fa per salvar als responsables de la fallida i als qui no han generat riquesa a no ser exclusivament per a ells.
Els diners no es crien en granges, ja estem desesperats de veure que com diu el refrany, els diners van als diners.
El BCE Ban central europeu, puja el preu dels diners i que passa: resticció de crèdits. Es paralitza el sistema i l’atur en el 17 % i camí del 20%.
Si per a solucionar-ho acabem en el model econòmic del taulell i la competitivitat de costos que junts ens han dut on estem. Com es vol implantar un model basat en el valor afegit de la gestió del coneixement, xe quin poc trellat.
Algunes de les “solucions” proposades els darrers anys han estat :
1) Recuperar el consum.
Bé. Però, tots no podem comprar-ho tot com es creien en dret alguns.
2) Cobertura social als aturats
Quan s’acaben els dos anys, ja vorem.
3) Protecció als qui estan en risc de perdre la vivenda.
Però que no siguen empresaris ni autònoms (?)
4) Injecció econòmica al sistema bancari.
Ja s’ha vist que no volen diners i pagar per ells)
5) Financerament a les empreses
Però ens pugen l’interés i no som prou solvents per ells.
Des del 29, la crisi financera sempre dona directament a la recessió i després ve la depressió. Nosaltres ja fa temps que es deprimeix veure que no s’incentiva als qui són els creadors dels diners, els diners no ixen dels bancs ni de les impremtes. Ixen de l’agricultura (la taronja per terra), de la indústria (automobilística no gràcies), el comerç (grans superfícies poques).
Comença a haver desabastiment de mercaderies, desil·lusió en que els joves continuen i s’incorporen a les empreses familiars. El vertader motor de l’economia al món. Volen donar-nos micro-crèdits, que xulo.
Si els teòrics diuen que dos són els blocs que generen els cicles econòmics: 1) Accions exògenes al mercat i les accions que venen de l’Estat. 2) Accions pròpies dels sistema capitalista, que són inevitables, però previsibles. Per què darrerament seguim un sistema lineal i quin és el motiu que tot haja canviat.
Jo no sabia que Xina te la major reserva monetària del Planeta (sabia que eren molts, però que ara són també rics). Que llestos en comprar bonus americans en els últims anys. Així la seua capacitat d’influir en el panorama econòmic mundial es tremenda. ¿Què passara? ¿Deixarem que passe¿ Com diu Jose Luis Sampedro en el pròleg de la darrera edició dels drets humans que l’Associació per la salut i la cultura que duu el seu nom editada per celebrar els 62anys d’una declaració per desgràcia tan vigent i incomplida al mateix temps: mentre 4/5 parts de la humanitat moren de fam i 1/5 de malalties relacionades amb la hipernutrició.
Que hi ha dels països subdesenvolupats, el medi ambient. L’Estat ha d’eixir reforçat com a proveïdor de bens a la población i de confianza dels agents econòmics, l’assistència mèdica, el racisme ja no serà pel color de la pell, sinò per ser de la classe mitjana o no.
El problema dels autònoms i microempreses no es de solvència, és de liquiditat. Bé que l’estat deixe diners als bancs perque el sistema dels apessebrats funcione, però que ens avale als qui treballem, als qui rebem el justipreu del nostre propi esforç. La cultura del “pelotazo” ja sabem a on ens duu.
Notícia d’última hora l’or continua pujant un 10% de Nadal a ara. L’euro es deprecia respecte del dòlar i anem anant uns darrer i altres davant.
Creia que “El mundo feliz” de Huxler era fantasia, però ara comence a preocupar-me.
Francesc Ferrer Escrivà
(President del Fórum Empresarial)
